Els entusiastes del rugbi podrien sorprendre’s en saber que els orígens d’aquest esport intens i apassionat es remunten a més de 2.000 anys enrere, al joc romà conegut com harpastum. Aquest esport antic no només era un passatemps popular, sinó també un reflex de la destresa física i l’estratègia militar de l’època, jugat durant l’ocupació romana de la Gran Bretanya al segle I aC.
Què era el harpastum?
Derivat de la paraula grega ‘seize’, harpastum era un joc de pilota que requeria tant habilitat física com astúcia. Es jugava amb una pilota petita i dura, que els jugadors intentaven apoderar-se i mantenir en la seva possessió tot i els intents de l’equip contrari de prendre-la.
Regles del joc
Les regles exactes del harpastum són en gran part desconegudes, però els registres històrics i les referències ens permeten esbossar una idea bàsica de com es jugava:
Equips: El joc es jugava entre dos equips, cadascun intentant portar la pilota al territori de l’adversari, de manera similar a com es juga el rugbi avui en dia.
Camp de joc: Es jugava en un camp rectangular, marcat amb línies de delimitació i possiblement una línia central que els equips havien de creuar.
Objectiu: L’objectiu principal era passar la pilota per la línia de fons de l’adversari per puntuar. No obstant això, a diferència del rugbi modern, no hi havia pals de gol.
Contacte físic: El contacte era una part fonamental del joc, permetent l’ús de la força per arrabassar la pilota i aturar el progrés dels oponents.
Durada: Els partits duraven fins que un equip arribava a una puntuació establerta o simplement fins que la resistència física ja no ho permetia.
L’harpastum no era només un joc; era una eina d’entrenament per als soldats romans, dissenyada per millorar les seves habilitats de subjecció i combat, crucials per al combat cos a cos. Tot i que aquest joc pot semblar primitiu en comparació amb l’esport altament organitzat i regulat que coneixem avui, les similituds en els objectius i la naturalesa física del joc fan de l’harpastum un precursor clar del rugbi modern.
L’harpastum ens mostra com els jocs de pilota han estat una part integral de les societats al llarg de la història, no només com una forma de recreació, sinó també com un mitjà per desenvolupar habilitats físiques i estratègiques. Des dels camps de joc romans fins als estadis moderns, l’esperit del rugbi ha sobreviscut i evolucionat, però sempre retenint l’essència de la competició, l’estratègia i, sobretot, un espectacle emocionant.